+ de mil. Patrimoni de Sant Climent


Algú va dir, i és com un lloc comú, que un poble que no recorda la seua història està condemnat a repetir-la. Però és molt pitjor: un poble que no és conscient de la pròpia història està condemnat a perdre-la, és a dir, a perdre's ell mateix, a dissoldre's i a deixar d'existir.

Joan F. Mira (València 1939)

dissabte, 1 de novembre de 2014

Correllengua i Finalització Tricentenari 1714/2014



El passat dimecres dia 30 de novembre vam posar fi a les activitats del Correllengua 2014 que aquest any hem vinculat amb la commemoració del Tricentenari 1714/2014. 

en la línia de recuperació de la nostra memòria i del Vet aquí Sant Climent que vam inventar fa uns anys, vam començar el dia 16 d'octubre amb la presentació de diversos temes relacionats amb la història de Sant Climent i de la importància de l'aigua per al seu naixement com a poble, la seva consolidació i hegemonia medieval i la pèrdua de patrimoni, memòria i valors d'aquell poble que feia la bugada a la riera i que gaudia fent safareig, mentre els nens ens banyàvem al Salt del Fulquet o a can Riera. 


Aquell mateix vespre, vam presentar, també un climentó del segle XIX que ens ha obert un món de coneixement nou i una visió molt culta i civilitzada del Sant Climent de fa un segle i mig. Sebastià Sadurní Mas de les Valls era un perit agrònom amb coneixements de biologia, física, engenyieria, química, agricultura, literatura i un gran dibuixant, com ho demostra el seu autoretrat que hem pogut recuperar. Per fer-nos una petita idea del personatge i de les seves idees avançades, només cal veure el seu projecte d'alineació de la riera de Sant Climent, amb tanta precisió com s'ha fet en els darrers anys davant al costat del l'hort de cal Metge.


També vam poder veure fotografies i una petita mostra del recull d'imatges de pous, fonts, molins, mines, canalitzacions i elements relacionats amb l'aigua que estem fent des de la nostra entitat.

El divendres dia 24 d'octubre el Sebastià Herreros ens va presentar La Bandera de Santa Eulàlia, la pèrdua dels símbols i les llibertats a 1714, en que ens recordava la història de la bandera de Barcelona i el símbol que va representar el penó de la Santa en els darrers dies del setge de la capital catalana.

Per a finalitzar el Correllengua d'enguany i com a punt final del Tricentenari, amb la col.laboració d'Òmnium Cultural i del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Josep Campmany ens va presentar a Sant Climent el llibre Els Fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat, i ens va explicar els fets de guerra que van passar en el nostre municipi, els nostres protagonistes, que va representar la guerra pels climentons i les pèrdues que vam patir com a poble. 


Moltes gràcies a tots els que ens heu acompanyat i heu pogut gaudir d'aquests vespres de cultura, tradició i recuperació de la nostra memòria. Perquè viure en un poble és sentir-lo i voler formar part de la seva història. 

Perquè Sant Climent és un Sentiment.



octubre 2014

Èxit de les VII Trobades d’Eramprunyà


Amb la participació de + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat, dissabte 18 d’octubre van tenir lloc les VII Trobades d’Eramprunyà al Parc arqueològic de les mines prehistòriques de Gavà, amb un notable èxit de públic i de participació. Es van presentar un total de 22 contribucions, que van omplir una intensa jornada, entre les 9 del matí fins a les 19.30 del vespre. El tema central de les jornades era l’aigua, i els assistents van poder gaudir de contribucions entorn d’aquest tema, des de la recuperació de fonts, mines i punts d’aigua, infraestructures hidràuliques com ponts, sínies o canals, fins a temes tan curiosos com la hidronímia o la meteorologia, passant pel mar com a element històric.

Des de Sant Climent vam presentar una comunicació titulada l'Aigua i Sant Climent, més de mil anys d'històries, una ponència que descobria a Sebastià Sadurní Mas de les Valls, erudit climentó del segle XIX i també vam portar un pòster amb la situació de les aigues de Sant Climent.

Les contribucions, que properament seran editades per l’Associació d’Amics del Museu de Gavà, es poden consultar a l’enllaç de sota.

També podeu veure unes imatges de l’activitat clicant aquí.

divendres, 26 de setembre de 2014

Can Molins. Informe històric. Jordi Moners.

CAN MOLINS. Informe històric.
Jordi Moners.


En el seu estat actual, la masia és constituïda per un complex d’edificis. La casa principal és la masia característica d’aquesta zona del Baix Llobregat: planta basilical, amb pla terreny, pis i golfes. A la façana, a les dovelles de l’arc de la porta principal, la data 1709 ens indica l’època de la construcció. A ponent, i incorporada totalment a l’edifici principal, hi ha una quarta nau, de construcció probablement un xic posterior, composta a la planta baixa d’un menjador-sala d’estar, i al pis superior una galeria oberta amb una sèrie d’arcades i coberta. A les bigues hi ha dues inscripcions: 1785 i 1787, que deuen correspondre a la fi de l’edificació de tota aquesta nau p potser només al cobriment de la galeria. Per sota del nivell de l’entrada principal, però a pla terreny entrant pel camí que puja de la riera, hi ha d’altres dependències, amb algun tros d’opus spicatum. Annexos a la masia pròpiament dita, hi ha d’altres edificis, d’entre els quals una capella, avui dedicada a magatzem, i originàriament dedicada a Sant Miquel: se n’inicià la construcció el 1773, segons inscripció de la façana, i fou beneïda i inaugurada el 1777.

Aprofitant aquesta pluralitat cronològica de la construcció, podrem interpretar millor la documentació, tant de l’arxiu Molins com d’altres.

El 1849 els Molins declaren a hisenda 60 mojades pel mas pròpiament dit (a més d’altres 53 mojades escampades per diferents indrets de Sant Climent i Viladecans). Però aquestes xifres són molt per sota de la realitat, com ens en fa avinent un esborrany previ d’aquell document on consten 80 mojades poc més o menys pel mas Molins i 61 més per els altres conceptes. Però aquesta xifra encara dubtem que fos veritable, car els límits que s’esmenten de la finca són els mateixos d’avui, i avui el mas Molins és de 100 mojades exactes.

La documentació consultada ens fa creure que aquesta hisenda de 100 mojades (prop de 50 Ha) perdura al llarg de generacions des del segle XIV ençà, i probablement de molt abans ja, sense desmembraments ni incorporacions d’importància. I ho creiem així, perquè, d’una banda, el cens que els Molins pagaven al monestir de Sant Cugat del Vallès, que n’era el propietari aloer, era , el 1675 i el 1701, d’una quartera i mitja d’ordi, bo, net i receptible, segons la recta mesura de Barcelona, i a lliurar cada any el dia dels Sant Pere i Fèlix del mes d’agost (a la declaració de 1849 es diu que la contribució, que ara es pagava en forma monetitzada al Banc d’Amortització, corresponia a aquella quartera i mitja d’ordi dels cens del monestir vallesà), i, d’una altra banda, trobem aquesta mateixa quantitat i aquestes mateixes característiques en les condicions dels cens que Pere Català havia de lliurar al mateix monestir l’any 1391 pel seu mas de la partida de s’Abadal: totes aquestes coincidències són prou il·lustratives.  Però a més, perquè en aquest mateix indret sabem que l’esmentat monestir posseïa un alou amb un límits gairebé idèntics als de la hisenda dels Molins de l’època Moderna: al Nord amb el Mont Baig (mons Baius o actual Sant Ramon), a l’Oest amb la riera de Sant Climent, a l’Est amb la carena del Mont Baig, i al Sud amb el límit dels actuals municipis de Viladecans i Sant Climent. També ens consta l’origen d’aquest alou del monestir: és una donació de Lobellus, sa muller i llurs fills a Santa Maria de Castelldefels, dependent del monestir del Vallès, feta el 970, segons document n. 92 del Cartulari de Sant Cugat. En aquest document ja s’hi esmenta una casa  (ipso manso qui est casale), que evidentment, no cal identificar, però tampoc descartar la identificació, amb un mas anterior en el mateix lloc de l’actual.

Desconeixem el tipus de producció en forma detallada, però actualment encara es conserven l’era, el molí d’oli, la premsa de raïm i els corrals, que ens indiquen quatre característiques diferents de la producció. A més, essent el mas prop de la riera i amb fonts abundoses dins el mateix predi, podem suposar que hi havia horta i arbres fruiters. El document del 970 parla de vinyes i arbres (s’entén, fruiters), i sabem que 1829 can Molins tenia cirerers. De corrals, no tenien solament els del mas (on el 1651 fou enterrada la muller de Jaume Molins, que morí empestada i, doncs, no pogué ser enterrada al cementiri parroquial), sinó que en tenien a d’altres llocs de Sant Climent i Viladecans, si més no durant els segles XVII i XVIII.

Els Molins, documentats a Sant Climent ja el 1587, ocupaven el mas durant la guerra dels segadors (com ens aclareix l’esdeveniment luctuós del 1651 ja esmentat), i el 1675 Pau Molins signa amb l’abat de Sant Cugat un pacte de precari (o nova laudatione) que devia ser, doncs, una renovació o reconeixement de contracte. La impressió que ens fan els documents d’aquest període és que a aquesta data seguí una època llarga de prosperitat econòmica, que s’estroncà, i fins potser es convertí en recessió negativa, cap als darrers decennis dels segle XVIII. I és en aquest llarg espai de cent anys que es bastiren les diferents dependències de l’actual masia, com ens corroboren les inscripcions dels edificis.

I l’opus spicatum?   Correspon a una masia anterior. El contracte de precari de 1675 s’estén sobre el mas Molins, “vocatum olim mas Deulofeu”. Aquesta família que precedeix, doncs, als Molins, la tenim documentada a Sant Climent a partir de 1391, i el 1459 el monestir de Sant Cugat els atorga un contracte d’establiment en aquest mas. Això ens fa recular, doncs, 200 anys la història de Can Molins.

Fins aquí els fets comprovats. Però, com ja hem dit, tot i que ara entrem en el camp de la hipòtesi, la masia del mas d’en Pere Català, del document de 1391, podria molt ben ser al mateix lloc que la masia Deulofeu-Molins. Les circumstàncies de ser a la mateixa partida (el topònim s’Abadal es prou clar), ser propietat del mateix monestir de Sant Cugat, i pagar un cens exactament igual, tant en la quantitat com en les altres característiques, com el dels Deulofeu i els Molins, ens ho fan creure així. A manca d’un especialista, nosaltres no podem datar aquest opus spicatum amb precisió, i només podem situar-lo entre el 970 i el 1675, però amb la tendència a situar-lo entre “ipso manso qui est casale” existent ja el 970 i el mas Català del 1291.

Fins aquí el passat. Però el present i el futur no podem oblidar-los  i n’hem de parlar, si no volem tallar les arrels que ens uneixen amb aquest passat i si no volem convertir la història en un simple i banal passatemps intel·lectual  d’erudits.

Can Molins té encara un mobiliari i una distribució interior (cuina, menjador, dormitoris,...) i exterior (era, capella, edificis annexos, àdhuc un forn per a fer material de la construcció –suposem que només per a l’ús particular en moments oportuns-) d’una gran dignitat i un interès considerable. No és una casa senyorial, sinó simplement la d’una família pagesa benestant que en algun moment s’acosta al concepte de pagesos acabalats. La masia es troba en un estat  de conservació perfecte, i no caldria fer-hi gairebé res en cas d’una adaptació per a museu, etc.

L’arxiu familiar és extraordinari com a arxiu particular. Els documents originals més antics reculen fins a la segona meitat del segle XV, i, en còpies notarials del XVIII, hi trobem una sèrie de l’any 1391, que ens ofereix l’informació de fets esdevinguts al llarg d’aquest segle, el més antic dels quals és de 1311. Conté no solament documents relacionats amb la història dels Molins i del Mas, sinó aportacions externes i que a vegades sobten, com la sèrie que descriu any rera any, durant una seixantena, les eleccions d’una institució pública de l’Hospitalet de Llobregat del segle XVII, o els que ens parlen dels conflictes socials a Sant Climent i a Viladecans dels segles XVII i XVIII. Ja amb caràcter privat –per entrellaçaments d’interessos familiars- conté documentació que interessa a la història de Gavà dels segles XVI i XVII, la de Viladecans dels XVII i XVIII. Les de Sant Vicenç del Horts i de Vallirana del XVIII, la de Sant Boi del XVIII i XIX, i, no cal dir-ho, la de Barcelona. Però també supera els límits de la història local i comarcal, amb una sèrie del 1391, valuosos per a l’estudi de la castellania de l’Eramprunyà, i concretament de la família dels poetes March, o bé el feix, voluminós, interessant i apassionant, del plet social o lluita de classes entre la noblesa terratinent decadent – en aquest cas el baró de Cervelló i Sant Vicenç- i la pagesia que se sent lliure dels segle XVIII, en aquest cas tot un poble sencer, gairebé la totalitat dels pagesos de Sant Climent.

Considerem que la masia –amb totes les seves dependències annexes- s’ha de salvar. Podria ser adaptada per a museu de la pagesia (eines, mobiliari, costums, amb un centre d’estudis especialitzats en aquest tema) o quelcom semblant. La bellesa i la tranquil·litat dels encontorns, així com la proximitat i les bones comunicacions amb Barcelona podrien incrementar-ne l’aprofitament pedagògic. Aquesta solució cobriria un dels buits més terribles que patim la comarca del Baix Llobregat, tan destrossada per l’especulació i la ignorància i tan necessitada de museus i centres culturals que permeti als actuals baixllobregatins d’establir un contacte amb les nostres arrels humanes i històriques.

També considerem que la masia no es pot salvar ella tota sola. Caldria salvar els encontorns i el predi, versemblantment mil·lenari, de 100 mojades ja esmentat, podria constituir una unitat a conservar com a parc natural (dels quals, també, el Baix Llobregat n’està extremadament necessitat), que podria mantenir els conreus actuals, o adaptar una part d’aquestes mojades a la investigació agrícola –agricultura biològica, agricultura especialitzada, agricultura tradicional i històrica de la comarca, ets, etc. Aquestes propostes són un ideal i una necessitat per a Catalunya, però encara més per a la nostra comarca, i el terme de Sant Climent i la masia i el mas de Can Molins ofereixen unes característiques i unes condicions immillorables perquè aquest ideal i aquesta necessitat es converteixin en realitat amb poca despesa de treball i diners.

Sant Climent de Llobregat, novembre de 1984.

Jordi Moners i Sinyol.



diumenge, 18 de maig de 2014

Primavera Cultural de + de 1000. Tricentenari 1714 / 2014

Durant el darrer mes hem portat a terme la Primavera Cultural de + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat, que he,m volgut emmarcar dins dels actes de commemoració del tricentenari 1714 - 2014.
ns han acompanyat en els actes que hem portat a terme unes quatre-centes que han pogut gaudir de conferències, concerts i recitals que han omplert Sant Climent de cultura.

El programa ha estat el següent;

Activitats de la Primavera Cultural

Tricentenari 1714-2014:


· Dissabte, 26 d'abril,
                a l'Esplai, a les 7 del vespre,
Presentació de "VÈNCER O MORIR", documental sobre els voluntaris i combatents catalans en la Guerra de Successió.
                a càrrec de  Miquelets de Catalunya 
             
La gent dels Miquelets ens van explicar com estaven formats els cossos militars catalans de la guerra de Successió i com entraven en combat. ens van passar un reportatge del seu ensinistrament. Un acte que va durar més de dues hores i la gent continuava preguntant!


                
· Dissabte, 3 de maig,
                al Casal de Cultura, a 2/4 de 10 del vespre,
             EN VEU ALTA:
Llúcia Vives i Carles Beltran, cançons
Preu: 3 €

El primer acte de + de 1000 dedicat a la música i que va saber transformar el Casal de Cultura en un petit cabaret, amb un ambient màgic. La Llúcia i el Carles ens van transportar amb la seva música i el públic en  va gaudir d'una manera molt especial.



· Divendres, 9 de maig,
                al Casal de Cultura, a 2/4 de 9 del vespre,
             Presentacuó del llibre “SALVADOR PUIG ANTICH, CAS OBERT”
Amb el seu autor Jordi Panyella i la Immaculada i la Montse,  germanes de’n Salvador i del Doctor Joaquim, metge de Sant Climent a començament dels anys 70. 

Aquest va ser un acte molt emotiu. Abans de començar la gent es parava amb les germanes del Salvador al carrer i s'emocionava abraçant-les. La presentació del llibre va tenir diverses sorpreses que, fins i tot, l'autor descobria. La gent amb la pell de gallina en la sala dels baixos del Casal plena de gom a gom. 
             

               
· Dissabte, 17 de maig,
                al Museu d'Eines del Pagès, a  2/4 de 10 del  vespre,
                        Poesia al Museu: Dia Internacional del Museus
300 anys de  Poesia i Música catalanes



Un acte molt emotiu, també. Estava enfocada a agrair, reivindicar  i revaloritzar el treball que van portar a terme fa 30 anys la gent que va aixecar el Museu d'Eines del Pagès de Sant Climent. Ens acompanyava el Miquel Uceda a l'acordió i es va crear un ambient molt especial que amb algunes de les poesies aconseguia arribar al cor de tots els que ens acompanyaven. L'estona del cremat que vam compartir al finalitzar no tenia pressa i la gent ens va acompanyar fins gairebé la una de la matinada.


             Totes les activitats estaven organitzades per  + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat,
               amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat, que ens ha deixat les instal·lacions

Moltes gràcies a tots els que ens heu acompanyat i heu compartit amb nosaltres aquest vespres plens de cultura, emoció i amor al nostre poble. 

@orgullosos de ser de santcliment .